Amb motiu del Dia Internacional de la Discapacitat, volem fer una entrada una mica especial. No per parlar-vos de discapacitat, sinó de capacitats.
Això va per totes les persones amb unes capacitats increïbles, capacitats de superació, de canvi, d’acceptació.
Abans de tot això però, han d’escollir entre dues opcions: lamentar-se del que els ha passat o agafar-s’ho com una oportunitat per conèixer-se a un mateix i demostrar a tots aquells que posen impediments, que si t’ho proposes, pots aconseguir tot el que vulguis.
Cal tenir en compte, que la primera opció només et fa perdre el temps i que tard o d’hora t’acaba conduint a la segona opció.
Darwin ja ho deia: no sobreviu el més fort, sinó el que millor s’adapta al canvi.
A vegades topem amb persones, les quals la seva història ha donat la volta al món, per la seva capacitat de superació, d’enderrocar murs, sobrepassar límits i de demostrar el que valen. Ludwing van Beethoven, Francisco de Goya, Helen Kellen (política, autora i oradora, sordcega), Frida Kalho, Andrea Bocelli, Sthepen Hawking, Miguel de Cervantes, Nick Vuychich, Lizzie Velasquez... Tots ells van ser i són persones increïbles, com també ho són la Carla, la Mireia, el Dani, la Sofia, la Maria, el Jordi, el Pol, el Víctor... Persones sorprenents per tots aquells que els coneixen i admirables per tots aquells que escolten les seves històries.
No volem oblidar-nos de totes aquelles mares especials, aquells pares que es converteixen en metges, infermers, mestres, terapeutes, psicòlegs... es transformen en cinc persones diferents si fa falta i mai deixen d’exercir el rol de pares. Treuen força de sota les roques, mouen muntanyes i travessen mars. Lluitant dia a dia per un diagnòstic, un tractament, una cadira de rodes, l’adaptació d’una casa, la professora de suport, unes ulleres, un audiòfon, una ajuda, un suport, un algú que els hi pugui explicar què està passant i per què.
Poques persones poden experimentar-ho i pensem que tenir l’oportunitat de veure-ho de primera mà és una experiència que et pot canviar la vida, els valors i els ideals.
Això va per totes les persones amb unes capacitats increïbles, capacitats de superació, de canvi, d’acceptació.
Abans de tot això però, han d’escollir entre dues opcions: lamentar-se del que els ha passat o agafar-s’ho com una oportunitat per conèixer-se a un mateix i demostrar a tots aquells que posen impediments, que si t’ho proposes, pots aconseguir tot el que vulguis.
Cal tenir en compte, que la primera opció només et fa perdre el temps i que tard o d’hora t’acaba conduint a la segona opció.
Darwin ja ho deia: no sobreviu el més fort, sinó el que millor s’adapta al canvi.
A vegades topem amb persones, les quals la seva història ha donat la volta al món, per la seva capacitat de superació, d’enderrocar murs, sobrepassar límits i de demostrar el que valen. Ludwing van Beethoven, Francisco de Goya, Helen Kellen (política, autora i oradora, sordcega), Frida Kalho, Andrea Bocelli, Sthepen Hawking, Miguel de Cervantes, Nick Vuychich, Lizzie Velasquez... Tots ells van ser i són persones increïbles, com també ho són la Carla, la Mireia, el Dani, la Sofia, la Maria, el Jordi, el Pol, el Víctor... Persones sorprenents per tots aquells que els coneixen i admirables per tots aquells que escolten les seves històries.
No volem oblidar-nos de totes aquelles mares especials, aquells pares que es converteixen en metges, infermers, mestres, terapeutes, psicòlegs... es transformen en cinc persones diferents si fa falta i mai deixen d’exercir el rol de pares. Treuen força de sota les roques, mouen muntanyes i travessen mars. Lluitant dia a dia per un diagnòstic, un tractament, una cadira de rodes, l’adaptació d’una casa, la professora de suport, unes ulleres, un audiòfon, una ajuda, un suport, un algú que els hi pugui explicar què està passant i per què.
Poques persones poden experimentar-ho i pensem que tenir l’oportunitat de veure-ho de primera mà és una experiència que et pot canviar la vida, els valors i els ideals.
És genial la menció que feu als pares i mares, un text molt insipirador!
ResponderEliminarMoltes gràcies Yurena! No ens podiem pas oblidar d'unes persones tan importants com són els pares o la família, tots juguen un paper molt important en el desenvolupament de la capacitat de superació de la persona amb una diversitat funcional.
ResponderEliminarCromosoma 21
ResponderEliminarAl cromosoma que et sobra
li direm el cromosoma tranquil
i l'anirem trobant, quan sigui,
barrejat en gestos i paraules.
Al cromosoma que et sobra
l'empaitarem pel pati
amb jocs i pilotes.
Al cromosoma que et sobra
el vestirem d'albades
i nits d'estels.
Al cromosoma que et sobra
el pentinarem amb colors
i l'adormirem amb rialles.
Al cromosoma que et sobra
l'ensenyarem a viure
feliç de ser qui és
dins dels teus ulls titànics.
Mònica Terribas
Quin poema més maco! Moltes gràcies per l'aportació!
ResponderEliminar