Amb aquesta investigació es pretén analitzar l’opinió
publica de la població envers les discapacitats i la relació amb exclusió social d’aquest col·lectiu.
Per tal d’assolir-ho, primerament vam definir el
concepte de discapacitat i els tipus, també vam donar importància al concepte d’exclusió
ja que és fonamental dins la nostra investigació.
Un cop assolits els conceptes clau, era necessari establir els objectius principals en els quals es basaria la nostra investigació. Vam establir tres objectius generals:
- Conèixer quin tipus de discapacitat (sensorial, física i intel·lectual) pateix més exclusió social des del punt de vista de les persones enquestades.
Hem decidit partir d’aquest primer
objectiu que ens permet diferenciar els diferents tipus de discapacitat, ja que
creiem que tot i que partim d’un gran col·lectiu, no sabem si des del punt de
vista de la població algun tipus de discapacitat és percebuda com a més
discriminada. Tot i sent discapacitats suposen limitacions diferents segons el
tipus del que parlem.
- Comparar les opinions sobre les discapacitats dels participants classificats per rangs d’edat.
Hem determinat aquest objectiu
per tal de resoldre un dels dubtes que plantejàvem i que creiem que és més
significatiu, les edats. El motiu pel qual li donem aquesta rellevància és
perquè pensem que la població de diferents rangs d’edat poden mostrar opinions
desiguals respecte als elements plantejats en la nostra investigació.
- Conèixer si algun tram d’edat mostra una actitud diferent de la resta.
Amb els rangs d’edat acordats
pretenem comparar les seves opinions, actituds, conductes que portaria a terme
cada grup davant de les situacions plantejades en el qüestionari.
Per tal de resoldre aquests objectius vàrem
escollir el mètode quantitatiu, com a eina, el qüestionari perquè aquest ens
permet obtenir un major número de respostes d’una quantitat més gran de
població.
El qüestionari consta de 36 preguntes dividides en
cinc blocs que fan referència a: les variables personals, aspectes generals
sobre la noció del concepte de discapacitat, discapacitat física, sensorial i
intel·lectual. Les preguntes eren majoritàriament tancades, tot i que algunes eren obertes.
- BLOC 1: conté 5 preguntes que fan referència a la informació principal de l’enquestat, les quals ens permeten conèixer variables com l’edat, el sexe, lloc de residència...
- BLOC 2: conté 10 preguntes, les quals tracten sobre elements principals respecte a les discapacitats que recalquen els aspectes que hem cregut més importants sobre la noció de discapacitat en general.
- BLOC 3, 4, 5: Aquests blocs els hem plantejat conjuntament, el motiu pel qual ho hem fet és per tal d’assolir el segon objectiu plantejat en aquesta investigació i que pretén conèixer si segons el punt de vista de la població algun col·lectiu pateix més exclusió.
Cal destacar que a més de les preguntes
cada un d’aquest bloc conté una taula on hi ha destacades situacions de la vida
quotidiana i que pretén que sigui el mateix enquestat qui reflexioni sobre els
seus actes cap a aquest col·lectiu.
El qüestionari el vam difondre per Internet,
perquè creiem que és un mitja al qual tothom o gairebé tothom té fàcil accés. Per
tal de possibilitar l’entrada al qüestionari vam recórrer a l’eina que ens
proporcionava Google Forms la qual ens permet elaborar qüestionaris de manera
eficient i la ràpida difusió del mateix.
Finalment, la mostra consta de 41 enquestats d'edats diferenciades, vam decidir agrupar-los en dos rangs d'edat per poder comparar les respostes. El primer rang està composat per persones d'entre 12 i 23 anys. El segon agrupa persones de 24 a 58 anys. Aquests dos grups els vam determinar en base a les respostes que teniem un cop passat el qüestionari, i per a que als dos rangs hi hagués la mateixa quantitat de respostes.
Per a fer el buidatge utilitzarem principalment la mitjana, ja que és la tècnica que ens permet establir unes comparacions més generals, tenint en compte totes les possibles respostes.
La principal dificultat amb la qual ens hem trobat
per a construir aquesta investigació és el difícil accés a les respostes de la
població de més 45-50 anys. Ja que el mètode de difusió que vam escollir potser
no era el més adequat per aquest objectiu, perquè les persones que no constaven
amb un perfil a la xarxa social de Facebook (xarxa que utilitzàvem per difondre
les novetats del blog) era més difícil que coneguessin l’existència del mateix.
